Europa, trenquem tòpics

    Les darreres setmanes hem viatjat arreu del planeta per descobrir les zones més plujoses i les més seques. Aquesta vegada, ens quedem al continent europeu per comprovar les enormes irregularitats en la distribució de la precipitació, depenent de la latitud i de les característiques geogràfiques. No plou el mateix a París, Londres, Moscou, Viena, Estocolm o Barcelona… o sí? Es tracta d’una pregunta trampa. Descobrim unes realitats que s’allunyen força de la percepció que potser tenim i comencem trencant un tòpic.

    Londres i Barcelona: On plou més, a Londres o a Barcelona? Doncs la resposta és Barcelona, tot i que la diferència és molt petita. Les dues ciutats registren de mitjana uns 600 litres anuals, però el que varia realment és la distribució de la precipitació. A Barcelona poden passar dues setmanes sense que caigui ni una sola gota quan, de sobte, un dia plouen 50 litres; mentre que a Londres aquests 50 litres van caient a poc a poc, avui 5 litres, demà 2, el proper dia 3… Per descomptat que també intervenen altres factors com l’evaporació que, a Barcelona, amb clima mediterrani, és més elevada que no pas a Londres, amb clima atlàntic.

    Clima atlàntic: I de climes parlem, començant per l’atlàntic. Europa rep la influència d’un fenomen importantíssim que condiciona el seu clima: el corrent del Golf de Mèxic, una massa d’aigua relativament càlida que afecta des de les costes de la península Ibèrica fins a Islàndia i Noruega. És per aquest motiu que tots els països europeus que miren a l’Atlàntic no pateixen freds rigorosos (tret de situacions concretes) però, en contrapartida, registren precipitacions relativament abundants. Islàndia, Noruega, Països Bàltics, Dinamarca, Holanda, Bèlgica, Alemanya, França… tots ells reben les influències de les borrasques atlàntiques, amb precipitacions més o menys abundants i mitjanes d’entre 600 i 1.000 litres anuals. Els embassaments d’aquests països, situats especialment a les zones més properes a l’oceà, no són de gran capacitat ja que es refien de les pluges que cauen constantment i no tenen problemes de sequera… però en poden tenir! Llavors les passen magres, com l’any 1976 a les Illes Britàniques, en què setmanes i setmanes sense pluja i amb temperatures molt elevades van obligar a l’aplicació de restriccions d’aigua.

    O com l’estiu del 2018 a Noruega. Igual que a altres països nòrdics i agreujat per l’escalfament global de les darreres dècades, en aquesta regió s’han multiplicat els períodes secs. Aquell estiu l’agricultura es va veure seriosament perjudicada, afegint també grans incendis forestals.

    Tota la façana atlàntica europea compta amb unes precipitacions més o menys regulars, excepte Noruega, on trobem carenes de muntanyes força elevades ben a prop de la costa… i aquí tenim l’efecte orogràfic del qual parlàvem la setmana passada. El resultat? Enormes irregularitats de precipitació, ja sigui al seu vessant occidental o oriental. A l’occidental és on xoquen els vents atlàntics, els núvols agafen més empenta i les pluges o nevades són molt persistents. Bergen en forma part i és la ciutat important més plujosa d’Europa amb 1.940 litres anuals de mitjana. A les muntanyes properes cauen precipitacions, en el vessant oest, de 3.000 a 4.000 litres anuals, però les mateixes muntanyes fan de barrera i a l’est trobem marcades ombres pluviomètriques amb zones on amb prou feines cauen 400 litres anuals, pocs més que a Lleida. El següent mapa els ho mostra de forma clara, ja veuen la importància de tenir muntanyes per canviar radicalment la pluviositat d’un indret a un altre.

    Iniciàvem aquest article parlant de la pluviometria de diverses ciutats europees com ara París, Londres, Moscou, Viena, Estocolm o Barcelona. El que tenen en comú totes elles és que la mitjana de pluja anual és més o menys la mateixa, amb petites variacions de 50 litres amunt o avall; però la distribució al llarg de l’any és molt diferent i també la comparativa entre un any i un altre en funció de la zona. A París, Moscou, Viena o Estocolm, un any cauran 550 litres i al següent 650, mentre que a Barcelona o a qualsevol ciutat mediterrània un any et podran caure 400 litres i al següent 800. Precisament i com ja hem apuntat en alguna ocasió, i això cal tenir-ho molt present, aquestes dents de serra, aquestes variacions tan marcades d’un any a un altre o fins i tot dins d’un mateix any, s’aniran accentuant en la dècada vinent, com a conseqüència inequívoca de l’escalfament global, que amenaça amb més força als països mediterranis.

    La setmana vinent continuarem amb Europa, viatjant cap al Mediterrani. De fet, com més cap al sud anem, més sorpreses i més contrastos trobarem! La diversitat geogràfica i la presència de grans serralades juguen un paper molt important. Un exemple: el rècord de les nevades més intenses de tot el continent es troba a… Itàlia. Cal dir però que no tot el Mediterrani té estius secs, fins i tot hi podem trobar racons molt plujosos, dels més plujosos d’Europa! 

    Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Pellentesque in justo arcu. Donec eu lacinia risus. 

    Nombre – profesión o identificador

    Notícies

    🚱 Actuacions de millora de la xarxa d'aigua de #PremiàdeDalt. Us informem que s'interromprà el subministrament:

    🗓️ Dilluns, 28 de setembre
    🕙... De 10 a 15 h
    📍 Zona afectada pròxima al carrer Alzina
    Lamentem les molèsties. @ajpremiadedalt

    🚿 La nit de diumenge a dilluns, Sorea actuarà a la zona centre de la ciutat per millorar la xarxa d'aigua potable. Els treballs requeriran tallar el ... subministrament entre les 22 h i les 5 h del matí. Consulta els carrers afectats http://ow.ly/n0Zw50BB3J5 #rubicity