El rebuf i altres curiositats – L'Efecte Blau

    El rebuf i altres curiositats

    Abans de continuar observant les peculiaritats climàtiques de Catalunya, amb una distribució molt irregular de la precipitació, volem fer referència a un fet que acaba de succeir a Oman. 

    Aigua al desert: Els darrers dies de maig d’enguany, s’ha format una borrasca al Mar d’Aràbia, provocant en aquell país grans tempestes. A Oman plou poc, a la capital Masqat, situada al nord, cau una mitjana de 100 litres anuals, la major part al voltant de gener. Hi ha una carena de muntanyes al nord, amb cims que freguen els 3000 metres amb una mitjana de 400 litres anuals, cap al centre i sud  plou molt poc o no plou gairebé mai. Però en els darreres dies han descarregat tempestes, algunes d’elles de pedra, amb quantitats de 100 a 200 litres en 24 hores, imagineu-vos-ho…hi ha poblacions que en un dia ha plogut el que cau en dos o tres anys. L’aigua en aquest país és un bé preuat, però és molt difícil aprofitar-la quan cau d’aquesta manera.

    Per cert, la localitat de Qurayyat a la costa nord-est d’Oman ostenta el rècord de la temperatura mínima més elevada del planeta amb 42,6ºC…de mínima!

    A Catalunya, pel que fa a aiguats, hem patit experiències similars, ja ho explicàvem en anteriors articles, però ara ens centrarem en un fet molt curiós, peculiar i que pot portar força aigua…a vegades massa!, i que afecta una zona concreta: la Costa Central i comarques properes, especialment el Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat i en menor mesura, el Vallès Oriental i l’Occidental. Lògicament la repercussió que té és important, ja que en aquestes zones s’hi concentra la major part de la població catalana. El fenomen es coneix popularment com a “rebuf”, també “estela de tramuntana” i és estudiat per científics d’aquí i d’altres països.

    Al nord de Veneçuela, a la conca del riu Catatumbo que desemboca les seves aigües al llac Maracaibo, hi ha “el llampec de Catatumbo”, un fenomen molt curiós, unes llampegades extraordinàries que s’observen unes 160 a l’any, ja en parlarem més endavant. A Catalunya tenim com a curiositat i en menor mesura…“el rebuf”. 

    Com es forma? Necessitem l’entrada de la tramuntana per l’Empordà, que no ha de ser ni massa violenta, ni massa fluixa i pel sud ha d’entrar el mestral, el vent del nord-oest, moderat a intens però no violent. Per tant tenim dos passadissos de vent al nord i al sud de la Costa Central. En el cas de la tramuntana, va progressant per damunt del mar cap al sud i en arribar a mitjan camí entre la costa catalana i les Balears, perd intensitat, fa un gir de més de 100º i agafa direcció a la Costa Central, ja tenim el vent de llevant. Mentre va dirigint-se cap al litoral es va carregant d’humitat en contacte amb la Mediterrània i per fi arriba a la costa barcelonina, entre l’alt Maresme i el Baix Llobregat, carregat d’humitat i sovint visible en forma de núvols baixos, mentre a l’Empordà o a la Costa Daurada fa un bon sol. Però falten dos elements més per aconseguir el desencadenant d’intenses precipitacions. Un ja el tenim assegurat: unes carenes muntanyoses perpendiculars al vent de llevant com poden ser el Montalt, la Conreria, el Corredor, el Montnegre, Collserola, l’Ordal…i que faran de palanques per donar més empenta als núvols per créixer i l’altre element és aire fred a capes superiors. Llavors el núvol, en arribar a la Costa Central i afegir-se l’efecte palanca de les serralades, es trobarà amb l’aire fred de nivells superiors i, com ja hem explicat en alguna ocasió, aire càlid i humit en superfície i aire fred en altura igual a possibles precipitacions intenses. Si aquestes condicions es donen a l’estiu o principis de tardor, quan la temperatura de l’aigua del mar és força elevada, els núvols baixos es poden transformar en cumulonimbus descarregant grans precipitacions. Afegim que els núvols poden quedar estancats sobre un mateix punt molta estona: per sota la nuvolada s’anirà realimentant amb l’aire càlid i humit que vindrà de llevant i per dalt sempre es trobarà l’aire fred. Un exemple fenomenal d’aquesta situació la trobem el vespre i nit del 31 de juliol de 2002. 

    En aquest mapa veiem una bossa d’aire fred a Bretanya, però abraçant França i també Catalunya, és a dir, teníem aire fred a capes altes. La línia blanca o isòbara baixa de França cap al Pirineu, és a dir, bufava una mica de vent de nord i nord-oest…i rebuf a la Costa Central. Es van formar unes tempestes estàtiques entre el Baix Maresme, Barcelonès i Baix Llobregat, caient els llamps continuadament com dards i totalitzant-se 170 litres en tres hores al centre de la ciutat de Barcelona, 210 litres a Badalona o 287 litres al sud de Castelldefels. Per acabar els deixem amb un aiguat de “rebuf” de Barcelona.

    Estem acabant un estudi sobre situacions meteorològiques que han provocat inundacions a Catalunya, els hi facilitarem les dades en el proper article.

    Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Pellentesque in justo arcu. Donec eu lacinia risus. 

    Nombre – profesión o identificador

    Notícies

    🚱 Actuacions de millora de la xarxa d'aigua de #PremiàdeDalt. Us informem que s'interromprà el subministrament:

    🗓️ Dilluns, 28 de setembre
    🕙... De 10 a 15 h
    📍 Zona afectada pròxima al carrer Alzina
    Lamentem les molèsties. @ajpremiadedalt

    🚿 La nit de diumenge a dilluns, Sorea actuarà a la zona centre de la ciutat per millorar la xarxa d'aigua potable. Els treballs requeriran tallar el ... subministrament entre les 22 h i les 5 h del matí. Consulta els carrers afectats http://ow.ly/n0Zw50BB3J5 #rubicity