Dels llocs més secs als més plujosos

    La setmana passada comentàvem el gran enginy que van tenir els musulmans del sud de la península Ibèrica fa més de mil anys, per aprofitar intel·ligentment l’aigua de la pluja. També podia passar però, que en situacions d’excés d’humitat per massa pluja (normalment a causa de forts temporals de llevant), o per tractar-se de zones torboses o pantanoses, s’haguessin d’utilitzar tècniques de drenatge i dessecació, com ara envoltar els camps d’amples i profundes sèquies que recollien l’aigua embassada i la reutilitzaven posteriorment.

    Encara avui dia trobem nombrosos exemples de sistemes d’emmagatzemament d’aigua d’aquella època. A Canillas de Aceituno (Màlaga) hi ha un aljub o dipòsit on s’emmagatzema l’aigua de pluja de l’any 1000 i on encara avui els veïns omplen les seves garrafes amb aigua per rentar. En l’època musulmana, l’Albaicín granadí es proveïa únicament d’aigua de pluja emmagatzemada en aljubs, alguns dels quals encara continuen utilitzant-se.

    Podríem continuar donant exemples de l’aprofitament de l’aigua; de fet ja ho farem més endavant, però amb unes tècniques molt més modernes. Ara toca anar allà on plou més. 

    Hi ha diverses zones del planeta on el nivell de pluviositat és enorme, ja sigui perquè estan situades al bell mig del pas de grans borrasques o bé per raons geogràfiques. De fet, aquesta darrera és la causa principal del registre de pluges desorbitades, implicant-se altres factors com l’època monsònica. Així, a grans trets, les zones amb més precipitació del món, amb quantitats d’uns 10.000 a 12.000 litres anuals (a Barcelona hi cauen només 600 litres o i a Lleida 350), es troben al nord-est de l’Índia, algunes zones de Colòmbia, alguna illa de les Hawaii…

    Trenta-cinc dies de pluja al mes

    Però primer anem a visitar Yakushima, l’illa del diluvi etern. Els seus habitants solen dir que plou trenta-cinc dies al mes i els pluviòmetres recullen entre 7.000 i 10.000 litres l’any. Els boscos estan carregats de molsa i el paisatge és d’una gran bellesa, encara que el sol pot ser absent durant diverses setmanes seguides. 

    Ara, baixant, cap a la dreta… arribem al volcà Waialeale, a l’illa de Kauai a les Hawaii: plou 350 dies a l’any i es recullen 11.168 litres anuals. Sempre plou, amb prou feines hi ha alguna interrupció. Les poques hores a l’any sense pluja, hi ha boira. Tota la muntanya està farcida de cascades. 

    Però perquè vegin la importància de les muntanyes a l’hora de donar empenta a les pluges: a poc més de 10 quilòmetres al sud-oest de Waialeale, localitzem l’espectacular canó de Waimea. Es troba protegit de les pluges pel volcà, rebent tan sols 600 litres anuals… 11.400 litres de diferència en tan sols 10 quilòmetres!

    Pluviòmetre famós

    Els presentem un dels pluviòmetres més famosos del planeta: està instal·lat al cràter Commerson, a 2.350 metres d’alturaa l’illade la Reunió. Actualment rep més de 10.000 litres anuals, però el pas del cicló Gamède entre el 23 i el 28 de febrer del 2007 va provocar diversos rècords mundials de pluja: el de 72 hores amb 3.929 litres, rècord en cinc dies amb 4.979 litres i rècord en una setmana amb 5.400 litres. 

    Pluja amb mèrit

    Oficialment i fins fa pocs anys, on plovia més era a Mawsynram, Meghalaya (Índia) amb 11.874,5 litres de mitjana anuals. L’any més plujós es va registrar a Cherrapundji, també a l’Índia. Entre l’1 d’agost del 1860 i el 31 de juliol del 1861 van caure 26.470 litres, dels quals 9.300 van ser al només al mes de juliol. Aquí cal tenir en compte la influència del monsó: més mèrit fins i tot, ja que durant els mesos hivernals cau molt poca precipitació, i la pluja queda concentrada entre abril i octubre principalment. Durant mig any, la població viu sota la pluja i dorm amb pluja, sempre sentint el so de l’aigua caient. El dia que no plou tothom s’estranya… però no és pluja com la d’aquí, un dia et cauen 90 litres, al següent 150, al següent 70, a l’altre 350… i així anem sumant.

    Tutunendo
    Aquesta localitat colombiana situada en el departament del Chocó és possiblement la tercera població més plujosa del món: registra 11.394 litres anuals però, a diferència de Cherrapundji, les pluges estan repartides al llarg de l’any, gairebé cada dia. Situat al nord-oest de Colòmbia, davant les costes del Pacífic, plou una mitjana de 280 dies a l’any… però quines pluges! Xàfecs i tempestes de gran intensitat que donen una mitjana de 500 a 900 litres al mes. No hi ha cap període de l’any en què les pluges disminueixin. Potser entre gener i febrer les tempestes no són tan freqüents. Quibdó, capital del departament amb una població de 120.000 habitants, és la ciutat de més de 100.000 habitants més plujosa del món amb gairebé 9.000 litres anuals. Les tempestes poden tenir una gran intensitat arribant a acumular en algunes ocasions fins a 500 litres en 24 hores. Curiosament, el 68% de les precipitacions descarreguen a la nit. La humitat relativa mitjana és del 90% i la temperatura mitjana és de 26,4º. És a dir, que tot està moll, xop, les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any.

    La setmana vinent ens quedarem molt més a prop, però continuarem equipats amb impermeable i paraigua.

    Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Pellentesque in justo arcu. Donec eu lacinia risus. 

    Nombre – profesión o identificador

    Notícies

    🌧️ Per què es van desbordar sobtadament els rius Llobregat, el Besòs, el Ripoll i la riera Secaes el setembre de 1962?

    ✍️ L'@AlfredRPico ens ... parla dels "Monstres mediterranis" en el seu nou post a @Lefecteblau. Llegiu-lo aquí👇

    📢 Encara hi ha gairebé 1 milió de factures en paper... Ara, si et passes a la factura digital, donem 1€ a l'assaig clínic #JoEmCorono contra la ... #COVID19.

    📩 Entra a http://holafacturadigital.com i passa't a la factura digital! 🤝Amb el teu compromís, lluitem contra el #coronavirus!