Perspectiva sobre el consum d’aigua en l’agricultura

Tan aviat com l’agricultura va aconseguir que algunes societats es convertissin en seminòmades o sedentàries, va sorgir la necessitat de realitzar obres hidràuliques que permetessin gestionar l’aigua dels regadius. La provisió d’aigua suficient feia possible l’agricultura a l’escala necessària per mantenir una societat cada vegada més nombrosa i complexa, que no podia basar-se únicament en la caça i la recol·lecció. Satisfer aquesta necessitat de recursos agrícoles va impulsar el naixement de les primeres civilitzacions a la vora de grans rius que avui són llegendaris: el Nil, el Tigris, l’Èufrates, el Ganges, el Yang-Tsé…, on es van executar el primers projectes de regadiu, canals, preses i embassaments. 

Aigua en agricultura

Milers d’anys més tard, l’agricultura continua sent el principal sector consumidor d’aigua dolça. Sense entrar en detall, vuit de cada deu litres d’aigua dolça consumida a tot el planeta serveixen per regar els camps. Aquesta proporció, de tota manera, varia segons el territori. 

Sense anar més lluny i a títol d’exemple, podem dividir Catalunya en dues grans zones hídriques. Una, aquella que reguen les anomenades conques intercomunitàries, aquelles que són compartides per dues o més Comunitats Autònomes; la més important, amb diferència, és la conca hidrogràfica de l’Ebre; la conca del Xúquer i la del Garona també s’inclouen en aquesta zona. L’altra zona seria aquella que cobreixen les anomenades conques interiors, que desemboquen directament al Mediterrani sense rebre aportacions d’aigua de cap altra Comunitat Autònoma.

Dues terceres parts del consum d’aigua a Catalunya es donen a les conques intercomunitàries, que cobreixen el 48% del país. En aquest territori tan extens hi viu el 8% dels catalans. El 92% de l’aigua que es consumeix en aquesta zona es dedica als regs agrícoles.

En canvi, a les conques interiors, que cobreixen el 52% del país, hi viu el 92% dels catalans. La principal concentració de la població es dona a la conurbació metropolitana de Barcelona, però també és en aquesta zona on es concentra la major part de l’activitat industrial del país. En conseqüència, poc més del 40% del consum d’aigua a les conques interiors es destina a satisfer la demanda domèstica i urbana, però l’agricultura continua en segon lloc, amb més del 30% del consum. En tercer lloc es troba la indústria, amb al voltant del 20% del total del consum d’aigua de les conques interiors. 

Tal com podem veure, més del 70% del total del consum d’aigua dolça a Catalunya serveix per regar els camps. A les regions menys industrialitzades o menys urbanitzades, aquest percentatge augmenta notablement. 

Davant la perspectiva d’un canvi climàtic produït per l’efecte hivernacle, els experts afirmen que la disponibilitat d’aigua a la conca mediterrània es veurà afectada i que les sequeres seran més freqüents i més llargues. Segons els climatòlegs, les conques més afectades a Catalunya seran les interiors, degut a la manca d’acumulació de neu als Pirineus. Es donaran problemes similars en altres regions del nostre entorn i latitud, degut a l’increment de la temperatura mitjana els pròxims anys. 

Per això és tan important implantar tecnologies que ens permetin reduir el consum total d’aigua, ja sigui mitjançant un ús més eficient o mitjançant la reutilització d’aigües residuals tractades prèviament. La gestió basada en una economia circular, que procuri alterar el mínim possible el cicle natural de l’aigua, serà imprescindible. Però també ho serà una anàlisi de prioritats.

Com que el sector que consumeix més aigua (a més a més, amb diferència respecte als altres) és l’agricultura, el més lògic seria aplicar-hi els avenços tecnològics i de gestió precisos per reduir el seu consum. Potser l’estratègia més urgent i immediata sigui revisar i millorar els sistemes de reg. 

El sistema de reg més utilitzat a Espanya és el tradicional, on l’aigua arriba fins a la plantació ajudada per una pendent, als canals de riu i regadius. A Catalunya tres de quatre hectàrees agrícoles es reguen d’aquesta manera. En canvi, els sistemes en què l’aigua s’impulsa a pressió poden regular-se amb major precisió i, per tant, major eficiència. Tenim el reg per aspersió i el reg per degoteig, que es van obrint camí a poc a poc. Però un dels problemes als quals ha de fer front l’adopció de sistemes de reg a pressió és la mida de les parcel·les, doncs com més petit és l’espai de la parcel·la, més difícil és assumir el cost d’un d’aquests sistemes de reg. Per això està tan estès el reg per gravetat, i per això les parcel·les de dimensions més grans i d’ús intensiu són més eficients. 

L’estalvi potencial és notable. Segons diversos estudis publicats durant els últims deu anys per la Comissió Europea, una millora de l’eficiència dels sistemes de reg que actualment estan en ús podria suposar fins a un 25% d’estalvi en el consum d’aigua; però un canvi al sistema de reg superaria fàcilment un estalvi del 30%. A tot això caldria afegir estalvis superiors al 10% si també tenim en compte la reutilització d’aigües residuals, segons aquests mateixos estudis. És a dir, el potencial d’estalvi d’un sistema de reg és molt important.

Però no és menys important la tria de cultius. Gràcies a l’enginyeria genètica i la selecció de les espècies més adequades a cada regió, es poden cultivar plantes que requereixin molta menys aigua per ser viables. L’enginyeria genètica és una de les tecnologies més prometedores pel que fa a l’estalvi d’aigua i energia, reducció de residus i reducció d’emissions d’efecte hivernacle. Si hi afegim l’electrònica i les tecnologies de la comunicació i la informació, es perfilarà un horitzó completament nou en l’àmbit de l’agricultura, molt més eficient i net que l’agricultura convencional.

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Pellentesque in justo arcu. Donec eu lacinia risus. 

Nombre – profesión o identificador

Notícies

Nova entrada al blog de L’#EfecteBlau📝! Aquesta setmana descobrim els monstres mediterranis 🌧️⚡al costat de ... l’@AlfredRPico.👉https://bit.ly/2LVtm15

📢 Encara hi ha gairebé 1 milió de factures en paper... Ara, si et passes a la factura digital, donem 1€ a l'assaig clínic #JoEmCorono contra la ... #COVID19.

📩 Entra a http://holafacturadigital.com i passa't a la factura digital! 🤝Amb el teu compromís, lluitem contra el #coronavirus!