París sota el gel

    Els explicaré un fet meteorològic extraordinari que va commocionar la ciutat de París; de fet, gran part de França. Va ser la situació més extrema que ha patit la capital francesa. Va ocórrerel desembre del 1879 i el gener del 1880. Gràcies a una bona xarxa d’observatoris meteorològics i a l’abundant documentació sobre el tema, podem explicar-los-en detalls.
    Fins al 18 de novembre del 1879, les temperatures a París van ser suaus. Aquell dia la màxima va baixar una mica, i es va arribar a 10 °C… Ningúno s’imaginava que no es tornaria a assolir aquell valor fins al 6 de febrer! Un potent anticicló es va situar cap a l’oest d’Irlanda i una profunda borrasca es va formar a la Mediterrània,i entre els dos centres d’acció va començar a fluir una massa d’aire siberià cap a l’àrea centreeuropea. Els dies 26 i 27 de novembre va començar a nevar intensament i els termòmetres van baixar fins a –6 °C, i una setmana més tard un temporal de neu amb vent huracanat va fuetejar la ciutat, on es van dipositar de mitjana25 cm. Entre els dies 8 i 10 de desembre hi van tornar a caure 10 cmmés de neu. Després d’aquesta última nevada, una massa d’aire encara més freda es va abatre sobre el nord de França. Pintors com Camille Pissarro, Alfred Sisley o Paul Cézanne van plasmar en els seus quadres els efectes de la neu i el gel. A París, el pes de la neu glaçada va provocar l’enfonsament d’algunes construccions, com el mercat de la Rue Château. La circulació pels carrers era impossible, així que l’Ajuntament de la ciutat va reunir milers d’aturats per retirar la neu, com veiem en la imatge. Però el malson tan sols havia començat…

    Avançava el mes de desembre del 1879 i París continuava sota la neu i el gel. L’Ajuntament requisa centenars de carros per transportar neu dels carrers i voreres i llançar-la des dels ponts sobre el Sena, que començava a congelar-se. Els trineus proliferen i arriba un moment en què es compten 5 trineus per cada 20 carruatges. La neu glaçada de les voreres és causa de multitud d’accidents. Màquines de vapor intenten fondre el gel, però finalment es decideix utilitzar tota la sal disponible, que es reparteix dia i nit per les voreres i carrers de la ciutat. El pintor Pierre-Auguste Renoir qualifica la nevada de «lepra de la Natura», però Claude Monet en queda fascinat i es passa cada dia hores i hores observant la neu i el gel, que posteriorment plasmarà en els seus quadres. Un periodista escriu: «Fa un fred que parteix les pedres. Veiem un escalfapeus, un cavallet i un senyor enfundat amb tres gavanys, les mans enguantades, el rostre mig congelat: és el senyor Monet estudiant l’efecte de la neu». El fred s’intensifica i els rius acaben per congelar-se. Centenars de vaixells queden atrapats. Entre el 9 i el 10 de desembre es registren els freds més rigorosos: el dia 9, la màxima és de –10,4 °C, i el dia 10 es bat un rècord històric amb una mínima de –25,6 °C. S’obren «calefactoris»perquè els parisencs trobin una mica de calor. El dia 13 de desembre, la temperatura puja una mica… i torna a caure en picat el dia 17 amb un registrede –21,5 °C. Es posa de moda patinar sobre gel: el dia de Nadales calcula que 25 000 parisencs patinen sobre el Sena. Ningú no s’imagina que en pocs dies el riu es convertirà en tràgic protagonista de la vida a la ciutat.

    Era el dia de Nadaldel 1879 i feia un mes que París era sota la neu i el gel. Els 25 000 parisencs que patinaven sobre el Sena congelat van ser la causa de nombrosos accidents, i la policia va prohibir practicar aquest esport a partir de l’endemà. Tothom s’havia adequat a la neu i el fred extrem, quan el dia 28 va començar a bufar un vent càlid del sud-oest. La temperatura passa de –15 °C a 3 °C en poques hores. El dia 31 de desembre, la temperatura és positiva durant tot el dia (cosa que no passava des del 25 de novembre), i la neu i el gel es fonen; Monet ho torna a plasmar en les seves teles. Però la matinada del 3 de gener s’inicia una catàstrofe. A causa del desglaç, el Sena experimenta una enorme avinguda i es converteixen un riu sense control que arrossega blocs de gel i aixafa gran quantitat de barcasses. Una crònica de l’època ho comenta així: «Tota mena de desfetes baixen pel Sena, xocant comformidables ariets contra els pilars dels ponts que milers de parisencs observaven des delsmolls». Una part del pont dels Invàlidsno resisteix la pressió del gel i s’enfonsa. S’intenta destruir el gel amb una gran quantitat de dinamita, sense cap resultat. Els danys a les embarcacions són incomptables. Quan semblava que l’avingudadisminuïa i els problemes s’acabaven, el dia 6 de gener una nova onada de fred i neu torna a afectar la ciutat fins al 28 de gener.

    A partir d’aquell hivern, l’Ajuntament de París va comprar 4000 tones de sal per a cada temporada hivernal, va soterrar la major part de les canonades de la ciutat a un metre de profunditat i va inventar una curiosa llevaneu: un rascletgegant arrossegat per sis cavalls.

    Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Pellentesque in justo arcu. Donec eu lacinia risus. 

    Nombre – profesión o identificador

    Notícies

    🚰 Les obres de renovació de la xarxa de distribució del nucli de Magaluf (#Calvià) avancen a bon ritme.

    🚧 Ens trobem a la segona de les tres ... fases de les obres.

    📸 Compartim imatges dels treballs que s'estan executant al carrer Alt.

    🚧 Al nucli de Magaluf (#Calvià), s'inicia la segona fase de les obres de renovació de la xarxa de distribució.

    ✅ Es permet la circulació als ... carrers Pineda i Alt, on s'estan executant les obres.

    📍 Podeu visualitzar les afectacions en aquest plànol. 👇