L’impacte ambiental de la ramaderia

La FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura) estima que l’increment de la població i del seu nivell de vida d’aquí al 2050 implicarà la necessitat d’augmentar la producció ramadera actual en més d’un 70%. Per tal de poder disposar de més proteïna animal pels 9.600 milions de persones que es creu que habitaran el planeta aleshores, serà necessari produir més carn, més llet i més ous.

Ramaderia

El sector ramader és el major consumidor mundial de terres agrícoles, dedicades a la pastura o a l’ús de cultius farratgers. Per aquest motiu, el desenvolupament de la ramaderia té un paper molt important en tot allò relacionat amb el canvi climàtic, la gestió de la terra i l’aigua i la protecció de la biodiversitat. 

La FAO estima que la ramaderia és responsable de prop d’un 14 % de les emissions d’efecte hivernacle, encara que és una xifra discutida per alguns experts, que la creuen inferior. La raó que aquestes estimacions no siguin definitives es deu a la complexitat del càlcul i la metodologia del mateix, sobre la qual encara existeixen discrepàncies. Però hi ha punts en els quals hi ha consens. La producció de pinsos és responsable de quasi la meitat d’aquestes emissions, i les emissions entèriques del bestiar (els gasos que es desprenen durant la digestió dels animals) suposa quasi l’altra part.

Es calcula que s’han deteriorat prop del 20 % de les pastures del món degut a la pastura excessiva i la degradació del sòl associada a la cria d’aquest bestiar. El problema és especialment greu a les zones seques del planeta, on aquest deteriorament podria arribar a afectar més del 70 % de les pastures. Aquest fet s’associa a la desertització i la sequera a les grans zones d’Àfrica, per exemple. Com que, en gran part, es tracta de regions pobres on moltes vegades la ramaderia suposa l’únic mitjà de vida, el problema adquireix una dimensió humana i social molt preocupant. 

Un recurs crític, l’aigua, resulta especialment afectat per la ramaderia. Al voltant d’una desena part del consum d’aigua dolça al món està vinculat a la ramaderia. El problema no és tant el consum d’aquest bé tan preuat, sinó la contaminació de l’aigua deguda al sector ramader. Alguns estudis indiquen que la ramaderia és la major causa de contaminació d’aigua dolça. Encara que no fos així, és impossible negar que la contaminació provocada per la ramaderia és molt important; cal considerar tant aquella que és provocada pels propis animals com aquella que està associada als cultius farratgers. 

La manca de terres de pastura o de cultiu ha motivat durant molts anys la desforestació de grans àrees de boscos, provocant greus problemes ambientals. En primer lloc, s’associa a una minva evident de la biodiversitat, que provoca la desaparició d’espècies animals i vegetals. En alguns casos, la desforestació és irreversible perquè ve seguida d’una degradació i una erosió del sòl que fa impossible la reforestació i que sovint provoca o empitjora problemes de sequera i subministrament d’aigua. En qualsevol cas, la desforestació allibera enormes quantitats de diòxid de carboni a l’atmosfera, la qual cosa incrementa l’efecte hivernacle i agreuja el canvi climàtic. 

La demanda creixent de proteïna animal ha provocat que moltes explotacions extensives, basades en la pastura, hagin passat a ser explotacions intensives, en granges. Es plantegen doncs, nous desafiaments ambientals, deguts a una concentració molt alta de bestiar. Potser un dels més importants sigui el de la contaminació de l’aigua. La normativa mediambiental europea ja regula aquestes explotacions intensives, igual que diversos convenis internacionals. Aquesta regulació obliga a certs compromisos ambientals i sanitaris tant pels governs com pels ramaders.

Però existeixen solucions totals o parcials a gran part d’aquests problemes que, en els propers anys, poden suposar una reducció notable de l’impacte ambiental de la ramaderia. Un dels camps amb major potencial és el de l’enginyeria genètica, que permetrà millorar tant el rendiment per cap de bestiar com el rendiment dels cultius farratgers, rebaixant la tensió ambiental associada a la seva explotació. Sense necessitat de tals avenços, una millor alimentació del bestiar, millors mesures sanitàries i una selecció de les races utilitzades pot comportar beneficis ambientals significatius. Si, a més a més, s’associa a una gestió adequada dels residus, el canvi serà notable. Així, per exemple, es pot tancar el cicle agrícola amb un millor aprofitament dels adobs naturals, amb la reutilització de l’aigua o fer servir digestors de residus per extreure el metà i utilitzar-lo com biogàs. Com que el metà és el principal gas d’efecte hivernacle al sector de la ramaderia, aquesta opció disminuiria significativament l’efecte hivernacle vinculat a la ramaderia. 

La FAO estima que la via per reduir la petjada ambiental de la ramaderia és la via de la col·laboració internacional. Per aquest motiu, ha posat en marxa l’Agenda global per la ramaderia sostenible, que pretén actuar com un incentiu en la cooperació dels actors relacionats amb l’ús dels recursos naturals del sector. L’objectiu final d’aquesta agenda és que d’aquest treball en equip en sorgeixi una garantia de la seguretat alimentària i dels mitjans de vida de la població que depèn del bestiar. 

També ha activat la LEAP, sigles en anglès de l’Aliança sobre Avaluació Ambiental i Acompliment Ecològic de la Ramaderia. La tasca d’aquesta aliança és elaborar directrius tècniques, específiques pel sector, que puguin ser àmpliament reconegudes. Se centraria en les mètriques i mètodes per mesurar i controlar l’impacte ambiental del sector ramader, un punt que, tal com s’ha mencionat anteriorment, es continua debatent. La tasca tècnica d’aquesta organització té una gran importància, ja que permetrà millorar la capacitat d’anàlisi tant de la FAO com d’altres institucions nacionals o internacionals i plantejar les mesures o estratègies més eficaces per tal de combatre l’impacte ambiental d’aquest sector. 

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Pellentesque in justo arcu. Donec eu lacinia risus. 

Nombre – profesión o identificador

Notícies

Nova entrada al blog de L’#EfecteBlau📝! Aquesta setmana descobrim els monstres mediterranis 🌧️⚡al costat de ... l’@AlfredRPico.👉https://bit.ly/2LVtm15

📢 Encara hi ha gairebé 1 milió de factures en paper... Ara, si et passes a la factura digital, donem 1€ a l'assaig clínic #JoEmCorono contra la ... #COVID19.

📩 Entra a http://holafacturadigital.com i passa't a la factura digital! 🤝Amb el teu compromís, lluitem contra el #coronavirus!