Les depuradores a Espanya: vint anys de retard

Recentment, els diaris han publicat que Espanya havia estat condemnada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea al pagament d’una sanció per incompliment d’una directiva comunitària del 1991 sobre la depuració d’aigües urbanes residuals. La sentència, de juliol del 2018, contempla una multa de 12 milions d’euros i penalitzacions semestrals de 10,35 milions més mentre perdurin els incompliments de la norma europea. Així s’ha acumulat, fins al moment, una sanció de més de 32,7 milions d’euros, xifra que continuarà augmentant, perquè el Govern d’Espanya estima que aquests incompliments no estaran resolts fins al 2023. 

Depuradores

La multa afecta nou aglomeracions urbanes en les quals hi viuen unes 379.000 persones. Aquestes poblacions aboquen les seves aigües residuals al mar sense el tractament adequat. Des que es va dictar la sentència, ja s’ha resolt l’abocament en una d’elles, Tarifa, generat per una població de 20.000 habitants. 

El cas és que la gestió del cicle de l’aigua és la causa de les majors sancions que la Comissió Europea ha imposat a Espanya. Cal recordar que la gestió ambiental és un dels cavalls de batalla de les autoritats europees en tots els àmbits. A títol de recordatori, podem citar que, de les cinc sancions que s’ha vist obligada a pagar Espanya a la Comissió Europea, dues han estat per qüestions fiscals, una per la normativa que regulava una activitat econòmica i dues més, per la gestió de l’aigua. Una, aquesta última vinculada a la depuració d’aigües residuals; i una altra, al 2003 per mala qualitat per al bany de les aigües interiors (llacs, rius i tolls), que va superar els 9 milions d’euros. Les sancions per la gestió de les aigües residuals i la mala qualitat per al bany sumen un import sis vegades superior a totes les altres sancions juntes.

Però aquestes sancions només són la punta de l’iceberg. A banda d’aquest expedient sancionador, la Comissió Europea ha obert cinc expedients més en els quals qüestiona la depuració de les aigües residuals d’aproximadament 1.100 poblacions espanyoles.En alguns casos, aquestes aigües van a parar a espais naturals protegits i en d’altres les poblacions assenyalades ni tan sols procedeixen a la depuració de les seves aigües residuals.

La qüestió és també un problema de competències dins l’Administració Pública. Encara que és el Govern d’Espanya qui rep la sanció, aquesta passa després a càrrec de les autoritats competents, ja siguin les Comunitats Autònomes afectades o els ajuntaments. En algun cas, doncs, podrien iniciar-se litigis competencials, que complicarien la solució del problema.

El Govern d’Espanya afronta el problema a través dels plans hidrològics del Ministeri per a la Transició Ecològica, plans en què participen les autoritats autonòmiques implicades. Segons fonts ministerials, s’invertiran prop de 10.000 milions d’euros en els propers 18 anys en actuacions de sanejament i depuració. Aquests plans recullen en conjunt al voltant de 3.500 projectes. Dos terços d’aquestes actuacions s’han de dur a terme per part de les Comunitats Autònomes afectades i, el terç restant, per part de l’Estat. Segons el propi ministeri, d’aquí a 2023 s’executaran les obres de 86 projectes de depuració amb un cost estimat de 450 milions d’euros. Aquest pla de xoc pretén evitar més sancions de la Comissió Europea.

A grans trets, Espanya té un problema relatiu a la correcta gestió de les aigües residuals. Encara que algunes zones tinguin instal·lacions eficients i algunes d’elles siguin inclús infraestructures de referència al sector, la realitat és que podria afirmar-se que la depuració d’aigües residuals a Espanya va amb vint anys de retard. Per tant, és imprescindible començar a treballar l’abans possible i afrontar el problema d’una vegada per totes.

A més a més, cal considerar que moltes d’aquestes instal·lacions, tot i ser eficaces i complir amb la normativa vigent, podrien ser molt més eficients i respectuoses amb el medi ambient. Per exemple, es podria reduir la petjada de carboni de moltes d’aquestes infraestructures mitjançant instal·lacions de cogeneració i amb l’ús d’energies renovables, la qual cosa afavoriria la lluita contra el canvi climàtic.

Agbar ha posat en marxa diverses estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) dissenyades com biofactories.L’economia circular està darrere del seu disseny. No es tracta d’una economia basada en extraure, produir, comprar, fer servir i llençar, sinó d’interferir el mínim possible en el cicle de l’aigua, recuperant, reutilitzant, reciclant i minimitzant els residus. L’economia circular, a més de reduir dràsticament l’impacte ambiental de les activitats humanes, crea un capital social i econòmic beneficiós pel conjunt de la societat.

Molt breument, aquestes biofactories realitzen una gestió sostenible dels residus de les EDAR. A títol d’exemple, gran part dels fangs generats es poden convertir en adob per a l’agricultura i el biogàs produït pels digestors es pot utilitzar en plantes de cogeneració, que produeixen la calor i l’electricitat que necessita la instal·lació per complir la seva tasca. Es reutilitza tota l’aigua, pràcticament tots els residus es converteixen en un producte útil i es redueix dràsticament la petjada ambiental de la instal·lació. El model de biofactoria procura beneficis al conjunt de la societat, i la gestió de l’excedent d’energia i dels productes obtinguts durant la depuració procuren ingressos al gestor de la infraestructura. Però l’extensió d’aquest model d’EDAR i la millora de les instal·lacions ja existents no és possible sense acords i aliances público-privades. El sector públic és responsable del servei a la comunitat, mentre que el capital privat aporta el coneixement i gran part del capital de la inversió. El sector públic ha d’exercir el control que li pertoca i l’empresa ha d’aportar l’experiència que prové no només d’ella mateixa, sinó també de moltes altres infraestructures similars. Encara que aquesta cooperació necessària no sempre és coneguda pel gran públic, el desenvolupament de les ciutats i la societat que s’està conformant dia a dia es forja a través d’acords, pactes i d’una estreta col·laboració i convivència entre el sector públic i el capital privat. 

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Pellentesque in justo arcu. Donec eu lacinia risus. 

Nombre – profesión o identificador

Notícies

Nova entrada al blog de L’#EfecteBlau📝! Aquesta setmana descobrim els monstres mediterranis 🌧️⚡al costat de ... l’@AlfredRPico.👉https://bit.ly/2LVtm15

📢 Encara hi ha gairebé 1 milió de factures en paper... Ara, si et passes a la factura digital, donem 1€ a l'assaig clínic #JoEmCorono contra la ... #COVID19.

📩 Entra a http://holafacturadigital.com i passa't a la factura digital! 🤝Amb el teu compromís, lluitem contra el #coronavirus!