L’efecte Covid-19

S’ha estès una pandèmia que ha empès la limitació de la mobilitat i la caiguda de l’activitat econòmica en regions de tot el món. I en cadascuna d’elles s’aprecia una notable reducció de la pol·lució atmosfèrica i les emissions de gasos contaminants, principalment degudes al transport i les activitats industrials. Alguns meteoròlegs i físics, i més d’un periodista, ja han batejat aquest fenomen com l’efecte Covid-19.

De tota manera, aquest no és un fenomen nou. Durant la celebració dels Jocs Olímpics de Los Angeles (1984) o Pequín (2008) es van aplicar restriccions de trànsit al voltant d’aquestes ciutats, amb efectes apreciables a simple vista. Els mesuraments de les estacions meteorològiques van proporcionar dades objectives que confirmaven aquesta impressió. Es va detectar una disminució notable de contaminants locals: partícules en suspensió, diòxids de nitrogen o de sofre, monòxid de carboni, metà, ozó, etc. En el cas de Pequín, una ciutat que pateix episodis freqüents i llargs de boira fotoquímica (smog), la supressió de gran part del trànsit urbà i de moltes activitats industrials va causar un canvi molt significatiu en l’atmosfera de la ciutat durant la celebració dels Jocs Olímpics.

Però l’epidèmia del Covid-19 ha imposat limitacions al moviment de persones i a les activitats industrials sense precedents. Les imatges que han pres els satèl·lits d’observació meteorològica sobre la Xina i Europa mostren una clara diferència entre la pol·lució atmosfèrica abans de l’epidèmia i una vegada preses les mesures de confinament que s’han posat en marxa per combatre-la. Ciutats com Madrid, Milà, Roma o Barcelona han reduït més d’un 90 % la mobilitat de persones i l’efecte sobre l’atmosfera d’aquests indrets és evident. Alguns dels mesuraments efectuats en aquestes ciutats han sigut els millors dels darrers vint anys, sense la intervenció de cap fenomen meteorològic singular. 

Per aquesta mateixa raó, també han disminuït les emissions d’efecte hivernacle, directament relacionades amb el consum d’energia. Les emissions de CO2derivades del transport o la indústria s’han reduït en proporció al consum d’energia que s’associa a aquests sectors, encara que el consum d’energia domèstic ha augmentat perquè la població està confinada a casa. Amb tot això, el balanç mostra una clara reducció del consum d’energia i de les emissions associades. 

Arribats a aquest punt, cal diferenciar entre la pol·lució atmosfèrica i l’efecte hivernacle, ja que és habitual confondre tots dos conceptes. Encara que tinguin un mateix origen (el consum de combustibles), no són el mateix.

La pol·lució atmosfèrica és immediata i els efectes d’un increment o una disminució del consum d’energia són a curt termini. És a dir, si deixem d’emetre gasos contaminants, l’atmosfera de la ciutat s’alliberarà de la pol·lució atmosfèrica en poc temps. Si, en canvi, augmenta el trànsit de vehicles o s’encenen els aparells de calefacció, la ciutat notarà un increment de la contaminació. Aquesta relació directa és vàlida per als diòxids de nitrogen o sofre, el monòxid de carboni, les partícules en suspensió, etc., que provoquen, a llarg termini, problemes de salut. 

La pol·lució atmosfèrica és, en efecte, un factor que afecta a la salut pública, doncs s’associa a l’empitjorament de malalties respiratòries o coronàries. En els casos en què la contaminació és elevada, s’aprecia una disminució de l’esperança de vida. Per aquest motiu, la lluita contra la contaminació a les grans ciutats ha de ser considerada com un assumpte de salut pública. 

Encara que l’emissió de gasos d’efecte hivernacle està directament lligada a la contaminació atmosfèrica, perquè tots dos tipus de gasos provenen de la crema de combustibles, els seus efectes en el temps són molt diferents. Un kg de CO2 emès avui per un motor d’explosió triga al voltant d’un segle en desaparèixer de l’atmosfera. El canvi climàtic és un efecte acumulatiu, que té dos efectes a llarg termini, en un sentit o en un altre. 

L’efecte Covid-19, que serà temporal, quasi no afectarà a l’efecte hivernacle en el seu conjunt, perquè l’acumulació de COi d’altres gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera és el resultat acumulat de molts anys de consum de combustibles fòssils. D’altra banda, els efectes sobre la salut pública del canvi climàtic no són immediats, però són cada vegada més evidents. Un d’ells, per cert, és que la desforestació d’algunes zones del planeta posi en circulació virus i bactèries que pràcticament no hagin interactuat amb l’ésser humà. 

Com que existeix aquesta relació directa entre el consum de combustible, l’efecte hivernacle i la contaminació atmosfèrica, qualsevol mesura efectiva a llarg termini capaç de reduir el consum de combustibles fòssils en el transport o en qualsevol altra activitat humana, serà beneficiosa per a la nostra salut i per a la salut del planeta. Especialment, si s’aconsegueix a les grans ciutats, on es concentra la major part de la població mundial. L’epidèmia del Covid-19 ens ha mostrat la relació directa entre el nostre estil de la vida, la pol·lució atmosfèrica i la salut pública. Combatre aquesta epidèmia és urgent i prioritari, però no hem de perdre de vista que l’amenaça del canvi climàtic continua present. No sabem a ciència certa quins canvis haurà provocat aquesta pandèmia en el nostre estil de vida, però es torna a posar de manifest l’aposta per aquelles tecnologies que afavoreixen en el temps una millor salut pública i una lluita més eficaç contra el canvi climàtic. 

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Pellentesque in justo arcu. Donec eu lacinia risus. 

Nombre – profesión o identificador

Notícies

Nova entrada al blog de L’#EfecteBlau📝! Aquesta setmana descobrim els monstres mediterranis 🌧️⚡al costat de ... l’@AlfredRPico.👉https://bit.ly/2LVtm15

📢 Encara hi ha gairebé 1 milió de factures en paper... Ara, si et passes a la factura digital, donem 1€ a l'assaig clínic #JoEmCorono contra la ... #COVID19.

📩 Entra a http://holafacturadigital.com i passa't a la factura digital! 🤝Amb el teu compromís, lluitem contra el #coronavirus!