560 milions de tones d’aigua

    Aquesta xifra astronòmica d’aigua és la que va caure en 14 hores al damunt del departament francès dels Alps Marítims entre el 2 i el 3 d’octubre de 2020, quasi tota durant aquella fatídica nit. Aquesta quantitat d’aigua és l’equivalent d’omplir 190°000 piscines olímpiques. A l’estació d’esquí de Limone-Piemonte, a la vall de Vermenagna, hi van caure una mica més de 600 litres; i a Saint-Martin-Vesube, 502 litres, rècord històric de tota la regió. Però, d’on surt tanta aigua? En aquest cas, la resposta la tenim en una borrasca anomenada Àlex, una «tempesta amb pluges diluvianes», segons Météo France, que la nit de l’1 d’octubre va arribar a Bretanya, procedent de Groenlàndia, amb vents de 160 km/h. Portava molt aire fred a les capes altes i, després de creuar França en diagonal, en arribar al sud-est d’aquest país es va trobar amb un corrent de vents molt càlids i humits en superfície que venien de la Mediterrània. Els Alps marítims van fer de palanca per donar més empenta a aquests vents càlids, que es van veure obligats a ascendir i es van trobar l’aire fred de capes superiors… I ja tenim el còctel perfecte per descarregar enormes quantitats de precipitació, cumulonimbus o núvols de tempesta que arribaven als 16 quilòmetres d’alçària. A part dels enormes danys materials, s’han comptabilitzat 21 persones desaparegudes. Vegem aquesta imatge de satèl·lit amb l’aigua fangosa desembocant a la Mediterrània, poc després dels aiguats.

    Aquí tenim unes dades molt destacables sobre l’augment d’aquests episodis violents o extrems a la Mediterrània. També segons Météo France, des del 1961 els aiguats torrencials de més de 200 litres en 24 hores han augmentat un 22 % a tota la Mediterrània, però aquest augment s’està disparant en la darrera dècada. La causa es troba en l’escalfament del planeta i, de retruc, en l’augment de la temperatura de l’aigua del mar, que allibera una enorme energia i alimenta les nuvolades, com ho ha fet recentment, quan es donen les condicions necessàries. Aquí podem veure aquesta gràfica on s’aprecia l’augment dels fenòmens extrems amb aiguats en les darreres dècades:

    Precisament mentre escric aquestes línies, el diumenge 11 d’octubre del 2020, estic observant per la finestra la serralada de Collserola, ufanosa després dels aiguats d’ahir. A la ciutat de Barcelona van caure entre 20 i 60 litres, però entre el Garraf i el Baix Llobregat, les muntanyes enganxades a la costa van tenir un paper similar al dels Alps Marítims francesos una setmana abans, tot i que a menor escala. A Castelldefels van superar els 100 litres en 12 hores, amb inundacions en alguns sectors de la comarca.

    Per acabar, unes dades històriques referents als típics aiguats que acostumen a afectar la comarca del Rosselló, castigada de tant en tant per grans tempestes, ajudades un cop més per l’orografia.

    Al Rosselló, limítrofa amb l’Alt Empordà, s’han registrat històricament pluges torrencials d’extraordinària violència. La presència del Canigó, de 2784 metres, que ascendeix bruscament, dona energia a les masses d’aire humides de la Mediterrània, i a vegades poden caure quantitats de precipitació comparables a les més fortes pluges monsòniques. Ja es té constància d’inundacions a la comarca el 13 de setembre de l’any 878, encara que les pitjors riuades es registren entre el 8 i el 14 d’octubre del 1421 o els dies 16 i 17 d’octubre del 1763. El 24 d’agost del 1842, una gran tempesta va afectar la zona compresa entre Barcelona i Perpinyà. En aquesta última ciutat, a les onze del matí, hi va descarregar un aiguat de 111 litres en tan sols 90 minuts.

    Però les inundacions més greus en la història recent de la comarca es van produir entre els dies 16 i 19 d’octubre del 1940 (un altre cop apareix el mes d’octubre). Veient els mapes isobàrics d’aquells dies, entre l’Empordà i el Rosselló no va deixar de bufar vent del sud-est, amb la borrasca situada entre Lisboa i Madrid. El Canigó va fer de palanca perfecta, perpendicular al vent, i va obligar les masses nuvoloses a ascendir amb un gran ímpetu. Aquest va ser el resultat: a Fenollet van caure 500 litres, 250 el dia 17; a Sant Llorenç de Cerdans van recollir 1500 litres, 800 el dia 18; i el vessant sud del Canigó va rebre la increïble quantitat d’entre 1200 i 2000 litres, dels quals entre 700 i 1200 van caure el dia 17. Són xifres aproximades, ja que els pluviòmetres no donaven l’abast i vessaven. El resultat van ser milions de tones d’al·luvions que van ocupar bona part del Rosselló, amb un balanç de 48 morts, més de 25 ponts destruïts i 250 cases, hotels i fàbriques arrasades per les aigües de la Tet.La conclusió que podem treure de tot això és que ens hem de posar les piles, si ho hem de dir en llenguatge planer. Les grans empreses comencen a plantejar-se actuar davant d’aquests fenòmens extrems, que cada cop seran més freqüents. No ens podem quedar amb els braços plegats, veient com l’aigua s’emporta allò que troba. També hem de treballar tots plegats per complir els objectius de l’Agenda 2030, presentada per Nacions Unides i aprovada pel Govern català, la majoria dels quals relacionats amb el canvi climàtic i el medi ambient. Vinga, va! Si ens hi posem, aconseguirem minimitzar-ne els efectes!

    Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Pellentesque in justo arcu. Donec eu lacinia risus. 

    Nombre – profesión o identificador

    Notícies

    💧 Garantir la qualitat de l'#aigua és el nostre principal objectiu per protegir la teva salut. Com ho fem?

    🔬 Anàlisis contínues de la xarxa i els... dipòsits.
    🖥️ Apostem per la #digitalització del cicle de l'aigua i la #innovació.

    🤝 Cuidem l'aigua per cuidar-te a tu!

    👋 Has de fer alguna gestió o tens alguna consulta? T'atenem a través d'aquests canals:

    📞 Atenció al client (dies laborables): 971 981 000
    📲 ... WhatsApp: 619 052 129
    📞 Reclamacions: 900 100 512
    🚱 Avaries 24 h: 900 100 513

    💻 Oficina virtual (24 h): https://hidrobal.net/ca/