Molts del que vivim a la ciutat intuïm els efectes positius dels espais verds com per exemple, el contacte amb la natura per a la nostra salut.

Per exemple, sentim com passejar per un parc ens ajuda a recarregar les piles i relaxar-nos. Cada vegada hi ha més estudis científics que donen suport a aquests efectes.

Els benefcis dels espais verds

L’exposició més perllongada als espais verds augmenta la longevitat principalment perquè redueix els problemes cardiovasculars, millora l’estat de salut general percebut (aquell que es mesura segons la percepció del propi pacient), contribueix a la salut mental, augmenta l’habilitat per afrontar problemes, disminueix l’estrès, i també s’ha demostrat que millora la capacitat de concentració dels nens.

L’Organització Mundial de la Salut considera imprescindible l’existència d’espais verds als nuclis urbans pels beneficis que aporten al benestar físic i emocional de la població, i recomana com a mínim de 10 a 15 m2 d’àrea verda per habitant.

De fet, hi ha un terme, definit per la Universitat de Harvard, que descriu l’afinitat emocional de les persones cap a la natura: la biofília. Aquest concepte s’utilitza, per exemple, en l’àmbit de l’arquitectura per parlar dels dissenys biofílics, tant d’edificis com d’espais de treball, hospitals o habitatges.

No obstant això, no ha sigut fins ara que aquest terme també s’ha començat a integrar en la planificació i l’urbanisme de les ciutats, amb la creació del concepte de ciutats biofíliques.

Els espais verds en les ciutats

Aquesta tendència, que podria considerar-se com un excentricitat lligada a les cultures orientals, està creixent cada vegada més a les grans urbs més desenvolupades d’Occident. Es busca un model de ciutat que sigui capaç d’afrontar els reptes que representen el canvi climàtic i els problemes socials en aquests entorns.

Un model de ciutat més resilient, més saludable, amb una petjada ecològica més reduïda, més integradora, més pacificada; en definitiva, que ofereixi una millor qualitat de vida als seus ciutadans i que sigui sostenible en el temps.

I tot això passa per l’estratègia d’incorporar els espais verds funcionals a la planificació urbanística; es valoren els beneficis ecosistèmics que els espais verds poden aportar a la ciutat (beneficis que provenen dels serveis que ofereix la natura).

Dins el marc de la Conferència Hàbitat III impulsada per les Nacions Unides, celebrada a Quito el 2016, es va aprovar la Nova Agenda Urbana. Aquest document constitueix un full de ruta pel desenvolupament sostenible de les ciutats durant els propers 20 anys. Una de les prioritats que es desprèn de la Nova Agenda Urbana és la relació entre el medi ambient i la urbanització.

Poden consultar-se com a exemple l’enfocament que estan adoptant ciutats com Vitoria-Gasteiz o Barcelona a través del Pla del Verd i de la Biodiversitat de Barcelona 2020.

En el camí cap a aquest model de ciutat sostenible del futur, la gestió del cicle de l’aigua hi té un paper clau.

Elements com cobertes verdes, murs verds, paviments verds drenants, parcs urbans de retenció d’aigües pluvials, desenvolupament d’horts urbans, noves zones verdes de la ciutat, naturalització de cabals fluvials, desenvolupament de boscos periurbans per a la prevenció d’inundacions, rec intel·ligent, aprofitament d’aigües pluvials, doble xarxa per a la reutilització d’aigua, etc., conformen la xarxa d’infraestructura verda urbana lligada a la gestió de l’aigua (podeu consultar el meu post anterior sobre la infraestructura verda, que ha de permetre el desenvolupament d’unes ciutats més resilients i més saludables).

Una gestió sostenible del cicle de l’aigua en zones urbanes no només consisteix en la gestió de la demanda, la millora de l’eficiència, la qualitat i la minimització de l’impacte al medi receptor. Ara hi hem d’afegir també que aquesta gestió permeti el desenvolupament de la naturalització de la ciutat i la biodiversitat urbana.

Molts del que vivim a la ciutat intuïm els efectes positius dels espais verds com per exemple, el contacte amb la natura per a la nostra salut.

Per exemple, sentim com passejar per un parc ens ajuda a recarregar les piles i relaxar-nos. Cada vegada hi ha més estudis científics que donen suport a aquests efectes.

Els benefcis dels espais verds

L’exposició més perllongada als espais verds augmenta la longevitat principalment perquè redueix els problemes cardiovasculars, millora l’estat de salut general percebut (aquell que es mesura segons la percepció del propi pacient), contribueix a la salut mental, augmenta l’habilitat per afrontar problemes, disminueix l’estrès, i també s’ha demostrat que millora la capacitat de concentració dels nens.

L’Organització Mundial de la Salut considera imprescindible l’existència d’espais verds als nuclis urbans pels beneficis que aporten al benestar físic i emocional de la població, i recomana com a mínim de 10 a 15 m2 d’àrea verda per habitant.

De fet, hi ha un terme, definit per la Universitat de Harvard, que descriu l’afinitat emocional de les persones cap a la natura: la biofília. Aquest concepte s’utilitza, per exemple, en l’àmbit de l’arquitectura per parlar dels dissenys biofílics, tant d’edificis com d’espais de treball, hospitals o habitatges.

No obstant això, no ha sigut fins ara que aquest terme també s’ha començat a integrar en la planificació i l’urbanisme de les ciutats, amb la creació del concepte de ciutats biofíliques.

Els espais verds en les ciutats

Aquesta tendència, que podria considerar-se com un excentricitat lligada a les cultures orientals, està creixent cada vegada més a les grans urbs més desenvolupades d’Occident. Es busca un model de ciutat que sigui capaç d’afrontar els reptes que representen el canvi climàtic i els problemes socials en aquests entorns.

Un model de ciutat més resilient, més saludable, amb una petjada ecològica més reduïda, més integradora, més pacificada; en definitiva, que ofereixi una millor qualitat de vida als seus ciutadans i que sigui sostenible en el temps.

I tot això passa per l’estratègia d’incorporar els espais verds funcionals a la planificació urbanística; es valoren els beneficis ecosistèmics que els espais verds poden aportar a la ciutat (beneficis que provenen dels serveis que ofereix la natura).

Dins el marc de la Conferència Hàbitat III impulsada per les Nacions Unides, celebrada a Quito el 2016, es va aprovar la Nova Agenda Urbana. Aquest document constitueix un full de ruta pel desenvolupament sostenible de les ciutats durant els propers 20 anys. Una de les prioritats que es desprèn de la Nova Agenda Urbana és la relació entre el medi ambient i la urbanització.

Poden consultar-se com a exemple l’enfocament que estan adoptant ciutats com Vitoria-Gasteiz o Barcelona a través del Pla del Verd i de la Biodiversitat de Barcelona 2020.

En el camí cap a aquest model de ciutat sostenible del futur, la gestió del cicle de l’aigua hi té un paper clau.

Elements com cobertes verdes, murs verds, paviments verds drenants, parcs urbans de retenció d’aigües pluvials, desenvolupament d’horts urbans, noves zones verdes de la ciutat, naturalització de cabals fluvials, desenvolupament de boscos periurbans per a la prevenció d’inundacions, rec intel·ligent, aprofitament d’aigües pluvials, doble xarxa per a la reutilització d’aigua, etc., conformen la xarxa d’infraestructura verda urbana lligada a la gestió de l’aigua (podeu consultar el meu post anterior sobre la infraestructura verda, que ha de permetre el desenvolupament d’unes ciutats més resilients i més saludables).

Una gestió sostenible del cicle de l’aigua en zones urbanes no només consisteix en la gestió de la demanda, la millora de l’eficiència, la qualitat i la minimització de l’impacte al medi receptor. Ara hi hem d’afegir també que aquesta gestió permeti el desenvolupament de la naturalització de la ciutat i la biodiversitat urbana.